Aquesta exposició cerca, mitjançant diversos formats, apel·lar als sentits i a l’organització del món que s’enfronten i es resisteixen al model de futur proposat per Occident. L’exercici de ficció especulativa i de fabulació crítica recorre a la idea d’antifuturisme com a concepció no dominada del temps, proposa desfer el camí resseguint els nostres passos en un exercici de memòria i de reinvenció temporal i espacial.
La mostra invoca el concepte de cimarrón (accepció referida a les persones racialitzades que van escapar de l’esclavitud) com a fugida i escapament del món-plantació materialitzador de la matriu civilitzatòria europea jerarquitzant del treball, les poblacions i els cossos organitzats sota la manera d’acumulació del capitalisme racial.