Monòleg a càrrec de Silvia Agüero, en el qual es deconstrueix l'imaginari racista, classista i patriarcal que han patit les dones gitanes des de fa més de 600 anys fins avui. A partir d'aquesta proposta escènica, es proposa un espai de diàleg amb actrius de col·lectius racialitzats per reflexionar, entre d'altres, sobre qüestions com: Quines són les conseqüències en la vida de les dones gitanes i racialitzades d'aquests imaginaris reproduïts a través de les arts escèniques, la literatura, la pintura i el cinema? Quins límits i potencialitats trobem en la capacitat de transformació d'aquests imaginaris mitjançant la creació artística?